| 2 |
La gramaticalització dels connectors de contrast: estudi de corpus i aproximació segons la Teoria de la Inferència Invitada del Canvi Semàntic
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 4 |
Subjectivació i interferència en l'evolució semàntica i en l'inici de la gramaticalització de "jaquir" (segles XI-XII)
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 6 |
'Dar/donar" i "fer + substantiu psicològic" en català antic (ss. XIII-XVI): Una aproximació basada en la gramàtica de construccions
|
|
|
|
In: Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, ISSN 2014-1408, Nº. 4, 2014, pags. 157-183 (2014)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 7 |
La llengua de les Poesies d’Ausiàs Marc: un tast de la sintaxi (i)
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 8 |
Evolució semàntica d'arribar en català (segles XIII-XVI): un exemple de canvi de prototipus
|
|
Montserrat Buendia, Sandra. - : Universidad de Alicante. Departamento de Filología Española, Lingüística General y Teoría de la Literatura, 2004
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 9 |
Desarrollo de un analizador morfológico de catalán antiguo basado en corpus textuales
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 10 |
Construccions catalanes medievals amb el verb venir: l'estructura a saber vench al papa i solidaritats relacionades
|
|
|
|
In: Interlingüística, ISSN 1134-8941, Nº. 14, 2003, pags. 771-782 (2003)
|
|
Abstract:
Ens interessa ací donar coneixença d'una estructura documentada tan sols fins al XV en català: a+verb+venir> amb el sentit 'assabentar-se algú d'alguna cosa'. Aquesta construcció és paral·lela a d'altres ja estudiades per Díez (1876) i Bastardas (1978) i per Martines (1999), documentades ja en llatí vulgar i comunes a les llengües romàniques. Són construccions romàniques que recolzen en l'aplec AD+inf, del tipus: HABERE (o TENERE)+AD+ inf (Ho haurà a manllevar (Consolat, 243), en les quals aquest aplec fa la funció d'un determinant predicatiu de l'objecte, tot i que encara no perd la noció de finalitat que aporta la preposició. Relacionades amb aquestes primeres hi ha les construccions passives ESSE+AD+ inf i FACERE+AD+ inf, en les quals l'anterior objecte és ara el subjecte i l'anterior subjecte apareix ara com a afectat ([.] ab carta, axí com en aquela és contengut, ço és a saber: CXL arbres [.] (Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina, 69 / [.] e per tal que abans que els missatges fossen en la host qua aquells li ho feessen a saber (Crònica de Desclot. Ed. De Soldevila. 1983: 479). Entre aquestes estructures cal situar la nostra construcció. L'estudiarem en relació amb altres construccions medievals amb els verbs de moviment, a partir de la gramàtica cognitiva i, concretament, de la teoria dels esquemes de Lakoff (1987) i de la teoria de la subjectivització de Langacker (1998).
|
|
URL: http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=918841
|
|
BASE
|
|
Hide details
|
|
|
| 11 |
El sistema de traducción automática castellano-catalán interNOSTRUM
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 12 |
A compiler for morphological analysers and generators based on finite-state transducers
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
|
|
