| 1 |
¿Una lengua universal en las Naciones Unidas y la Unión Europea? ¿Unanimidad o desacuerdo?
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 2 |
Identidades ch'ixi en el borderland : el multilingüismo decolonial en dos obras poéticas de Cecilia Vicuña y de Pilar Rodríguez Aranda
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 3 |
Estudio sobre las imágenes asociadas a la lengua portuguesa por aprendientes plurilingües de PLE en Barcelona
|
|
|
|
In: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) (2021)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 4 |
La intercomprensión oral entre el español y el portugués en actos de habla informales. Creencias lingüísticas del estudiantado de la Universidad de Extremadura y la Universidade de Évora
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 5 |
Multilingüísme i obertura multilingüe. Gènesi, enfocaments i estratègies d'un programa de desconstrucció
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 6 |
Anàlisi de la gestió del multilingüisme als òrgans centrals de l'Estat espanyol
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 7 |
L’assemblea a l'aula d'educació infantil. Una proposta per fomentar la competència comunicativa a una aula plurilingüe
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 9 |
Percepciones de alumnos y profesores sobre el uso de la lengua franca en aulas de ELE de adolescentes plurilingües
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 10 |
"Contes en família": les interaccions en un projecte de lectura compartida i dialogada en un context plurilingüe i pluricultural
|
|
|
|
In: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) (2019)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 11 |
Multilingualism, elitism and ideologies of globalism in international schools in Catalonia: An ethnographic study
|
|
|
|
In: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) (2019)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 12 |
Mobility and multilingualism in Empuriabrava social structuration and inequality in a tourist community
|
|
|
|
In: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) (2019)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 13 |
Code-Switcheando : bilingual practices of english philology students on Social Media
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 14 |
La comunicación (in)visible: enseñanza de la comunicación no verbal en el aula de E/LE para alumnos italófonos
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 15 |
"Contes en família": les interaccions en un projecte de lectura compartida i dialogada en un context plurilingüe i pluricultural
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 16 |
Bilinguals vs monolinguals approaching second and additional language acquisition
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 17 |
Multilingual literacy practices of students aged 6-14 at a Japanese school in Catalonia: language, writing systems and technology
|
|
|
|
In: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) (2019)
|
|
Abstract:
Recently, multiliteracy has received lots of attention. Due to increased migration, globalisation and intermarriage, as of 2017, there are 203 Hoshukos (Japanese school located outside of Japan) spread across 56 different countries, all of which are supported by the Ministry of Education in Japan. This study analysed writing samples written by 11 Spanish-Japanese children who attend Hoshuko in Barcelona. Also, interviews with their mothers and teachers were conducted. The collected writing samples were written in Spanish, Catalan, English, French and Japanese, and were drawn from their literacy practices at school and at home. As a result of my study, I discovered that keeping a diary (personal diary and/or academic diary), writing cards, letters and essays, etc. were typical literacy activities these children engaged in. From interviews with Japanese teachers, it was revealed that this Hoshuko does not encourage multilingual children to use other languages whilst in Japanese classes (translanguaging). Regarding the use of technology by children, most mothers regulate strictly the hours of usage and exhibit a negative perspective. The data also shows that in addition to the regular classes, the children spend lots of time after school in order to supplement their development of Japanese writing skills, which is supervised by mothers. The mothers develop various initiatives and suggestions (living in Japan, cramming school, leisure activities, games, etc.) to increase the exposure of their children to the Japanese language and to create authentic written communication situations in that language. ; Recientemente la multiliteracidad ha despertado mucho interés académico. Dada la creciente migración, la globalización y el incremento de matrimonios entre personas procedentes de diferentes culturas, en 2017 había 203 Hoshukos (o escuelas japonesas en el extranjero) a lo largo de 56 países, todas apoyadas por el Ministerio de Educación de Japón. Este estudio analiza las prácticas letradas plurialfabéticas de 11 niños que asisten a este tipo de centros educativos, en Barcelona, a partir del análisis de sus producciones escritas y de las entrevistas realizadas a sus progenitores y docentes. Los textos escritos utilizan castellano, catalán, inglés, francés y japonés y proceden de situaciones didácticas de aula o de actividades privadas realizadas en casa. Entre los resultados obtenidos, descubrimos que escribir un diario (personal o de aprendizaje), felicitaciones de año nuevo y cumpleaños, cartas o redacciones son las prácticas de producción escrita más comunes. En cuanto a las entrevistas realizadas al profesorado, se descubrió que en este tipo de escuelas se limita el uso en clase de las lenguas que no sean el japonés, evitando los fenómenos de cambio de idioma o de uso de otro idioma para la producción textual (translanguaging). Por lo que respecta al uso que hacen los niños de las tecnologías de la información y la comunicación, las entrevistas muestran que está fuertemente regulada por sus progenitores y que la mayoría tiene actitudes negativas. Finalmente, los datos también muestran que la apropiación de la escritura japonesa que realizan los niños ocupa una parte importante del tiempo extraescolar, el cual está tutelado por las madres. Estas desarrollan varias iniciativas y propuestas (estancias en Japón, cursos de refuerzo, prácticas de ocio, juegos, etc.) para incrementar la exposición de sus hijos a la escritura japonesa y para crear situaciones auténticas de comunicación escrita en ese idioma. ; Recientement la multiliteracitat ha despertat molt interès acadèmic. Tenint en compte la migració creixent, la globalització i l’increment de matrimonis entre persones procedents de cultures diverses, al 2017 hi havia 203 Hoshukos (o escoles japoneses a l’estranger) en 56 països, recolzades pel Ministeri d’Educació del Japó. Aquest estudi analitza les pràctiques lletrades plurialfabètiques d’11 nens que assisteixen a aquest tipus de centre educatiu, a Barcelona, a partir de l’anàlisi de les seves produccions escrites i de les entrevistes realitzades als seus progenitors i docents. Els textos escrits utilitzen castellà, català, anglès, francès i japonès i provenen de situacions didàctiques de l’aula o d’activitats privades realitzades a casa. Entre els resultats obtinguts, vam descobrir que escriure un diari (personal o d’aprenentatge), felicitacions de cap d’any i d’aniversari, cartes o redaccions són les pràctiques de producció escrita més habituals. Quant a les entrevistes realitzades al professorat, vam trobar que en aquesta mena d’escoles es limita l’ús a classe de les llengües que no siguin el japonès, evitant els fenòmens corrents de canvi d’idioma o d’aprofitament d’una altra llengua per a la producció textual (translanguaging). Pel que fa a l’ús que fan els nens de les tecnologies de la informació i la comunicació, les entrevistes mostren que està fortament regulada pels progenitors i que la majoria té actituds negatives. Finalment, les dades també mostren que l’apropiació de l’escriptura japonesa que fan els nois ocupa una part molt important del temps extraescolar, el qual està tutelada per les mares. Aquestes despleguen diverses iniciatives i propostes (estades al Japó, cursos de reforç, pràctiques d’oci, jocs, etc.) per incrementar l’exposició dels seus fills a l’escriptura japonesa i per crear situacions autèntiques de comunicació escrita en aquest idioma.
|
|
Keyword:
81; Heritage language; Lengua de herencia; Literacy practices; Llengua d’herència; Mothers’ perspectives toward ICT; Multilingualism; Multilingüisme; Multilingüismo; Perspectivas de las madres hacia las TIC; Perspectives de les mares de les TIC; Prácticas de literacidad; Pràctiques de literacitat; The use of technology; Ús de tecnologia; Uso de tecnología
|
|
URL: http://hdl.handle.net/10803/667103
|
|
BASE
|
|
Hide details
|
|
|
| 18 |
Disorderly speech in audiovisual fiction and its translation : portrayals of characters under the influence of alcohol and drugs
|
|
|
|
In: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) (2019)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 19 |
La competència plurilingüe en la formació inicial de mestres. Estudi longitudinal de casos sobre l’evolució de les creences relacionades amb l’educació plurilingüe
|
|
|
|
In: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) (2018)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 20 |
Multilingüisme en famílies mixtes amb persones d'origen estranger a Catalunya
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
|
|
