DE eng

Search in the Catalogues and Directories

Page: 1 2 3
Hits 1 – 20 of 41

1
La negociación de procesos de escritura a través de la video-comunicación
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 16 (2011): LA COMUNICACIÓN ESCRITA EN EL SIGLO XXI; 81-103 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
2
Del patchwork electrònic a la trama digital. El desafiament narratiu
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 16 (2011): LA COMUNICACIÓN ESCRITA EN EL SIGLO XXI; 233-247 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
3
Genre analysis in the academic writing class: with or without corpora?
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 16 (2011): LA COMUNICACIÓN ESCRITA EN EL SIGLO XXI; 65-80 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
4
Traumatic Techno-Ideology in Contemporary US Fiction and Film: The Limits of the Human in the Posthuman Era
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 16 (2011): LA COMUNICACIÓN ESCRITA EN EL SIGLO XXI; 171-186 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
5
El reto de la comunicación escrita en el siglo XXI
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 16 (2011): LA COMUNICACIÓN ESCRITA EN EL SIGLO XXI; 9-19 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
6
La comunicación escrita en la Sociedad del Conocimiento. Formación universitaria y desempeño profesional
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 16 (2011): LA COMUNICACIÓN ESCRITA EN EL SIGLO XXI; 129-148 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
7
El scriptorium vacío
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 16 (2011): LA COMUNICACIÓN ESCRITA EN EL SIGLO XXI; 217-231 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
8
Humor per a la lectura a la literatura infantil i juvenil
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 16 (2011): LA COMUNICACIÓN ESCRITA EN EL SIGLO XXI; 187-215 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
9
Accommodating generation 1.5 in the 21st century academy: new approaches to writing pedagogy
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 16 (2011): LA COMUNICACIÓN ESCRITA EN EL SIGLO XXI; 105-128 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
10
Tracking essay writing strategies of university students writing academic assignments in English as an L2
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 16 (2011): LA COMUNICACIÓN ESCRITA EN EL SIGLO XXI; 21-39 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
11
Etiquetas semánticas de HECHO como género próximo en la definición lexicográfica ; Etiquetas semánticas de hecho como género próximo en la definición lexicográfica
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 15 (2010): LEXICOGRAFÍA EN EL ÁMBITO HISPÁNICO; 159-178 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
12
Breve panorama sobre los estudios de lexicografía bilingüe ítalo-española (2000-2009)
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 15 (2010): LEXICOGRAFÍA EN EL ÁMBITO HISPÁNICO; 237-249 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
13
Los repertorios hispano-latinos del P. Bartolomé Bravo
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 15 (2010): LEXICOGRAFÍA EN EL ÁMBITO HISPÁNICO; 13-30 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
14
El uso de etiquetas semánticas en los artículos lexicográficos de verbos en el DAELE
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 15 (2010): LEXICOGRAFÍA EN EL ÁMBITO HISPÁNICO; 139-158 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
15
L’ensenyament-aprenentatge de la competència comunicativa escrita com a competència transversal en els currículums TIC de la UOC
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 16 (2011): LA COMUNICACIÓN ESCRITA EN EL SIGLO XXI; 149-170 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
16
Els conceptes síl·laba, vocal i consonant en els diccionaris DGLC, DCVB, GDLC i DIEC ; “Els conceptes síl·laba, vocal i consonant en els diccionaris DGLC, DCVB, GDLC i DIEC
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 15 (2010): LEXICOGRAFÍA EN EL ÁMBITO HISPÁNICO; 199-218 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
17
Estudio contrastivo lingüístico y semántico de las construcciones verbales fijas diatópicas mexicanas/españolas
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 15 (2010): LEXICOGRAFÍA EN EL ÁMBITO HISPÁNICO; 179-198 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
18
El metadiscurso interpersonal y la persuasión en géneros periodísticos: aplicación a la didáctica de la traducción
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 16 (2011): LA COMUNICACIÓN ESCRITA EN EL SIGLO XXI; 249-268 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details
19
La Academia y sus cánones lexicográficos y gramaticales: el flujo oscilante de la información
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 15 (2010): LEXICOGRAFÍA EN EL ÁMBITO HISPÁNICO; 57-95 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
Abstract: El establecimientos de cánones de redacción de una entrada o elemento gramatical –tanto en la serie completa del diccionario (1780-2001) como en la de gramáticas (1771-1931) de la Academia– permite estudiar diacrónicamente dos aspectos muy interesantes de los procesos de gramatización académica: por un lado, los progresos realizados por la Academia en la definición y/o caracterización de dichos elementos y, por otro –si ha habido recíproco intercambio de información entre ambas obras–, el momento, modo y alcance con que una adelantó y e influyó sobre la otra. En este sentido, las relaciones entre diccionario y gramáticas también asumen la peso de la coherencia normativa que de ellos se espera. En este artículo, a partir del estudio del lema cual/cuál (y derivados), se han podido identificar cinco redacciones (cánones) lexicográficas distintas y seis gramaticales y se establece (i) que hasta 1803 es el diccionario el texto que ofrece más información y que, por tanto, ejerce una cierta superioridad científica sobre la gramática; (ii) que en el período que va de 1803 hasta 1869 podría decirse que se existe una paridad real entre los contenidos de una y otra; y (iii) que a partir de 1869 es seguramente el diccionario el texto que va a la zaga, es decir, a partir del momento en que la lingüística (y gramática) empieza a desarrollarse como disciplina científica y, por tanto, el diccionario centra su función en la descodificación semántica. ; L'establiment de cànons de redacció d'una entrada o element gramatical –tant en la sèrie completa del diccionari (1780-2001) com en la de gramàtiques (1771-1931) de l'Acadèmia– permet estudiar diacrònicament dos aspectes molt interessants dels processos de gramatització acadèmica: d'una banda, els progressos realitzats per l'Acadèmia en la definició i/o caracterització d'aquests elements i, per un altre –si hi ha hagut recíproc intercanvi d'informació entre ambdues obres–, el moment, manera i abast amb que una va avançar i i va influir sobre l'altra. En aquest sentit, les relacions entre diccionari i gramàtiques també assumeixen la peso de la coherència normativa que d'ells s'espera. En aquest article, a partir de l'estudi del lema com/quin (i derivats), s'han pogut identificar cinc redaccions (cànons) lexicogràfiques diferents i sis gramaticals i s'estableix (i) que fins a 1803 és el diccionari el text que ofereix més informació i que, per tant, exerceix una certa superioritat científica sobre la gramàtica; (ii) que en el període que va de 1803 fins a 1869 podria dir-se que s'existeix una paritat real entre els continguts de l'una i l'altra; i (iii) que a partir de 1869 és segurament el diccionari el text que va a la saga, és a dir, a partir del moment en què la lingüística (i gramàtica) comença a desenvolupar-se com a disciplina científica i, per tant, el diccionari centra la seva funció en la descodificació semàntica. ; Establishing rules to write the entries or grammatical items in the complete series of the Academy’s dictionary (1780-2001) and grammars (1771-1931) allows to study diachronically two really interesting aspects in the process of academic grammaticalization: on one hand, progress made by the Academy as far as defining and/or characterizing such elements. On the other hand, whether there has been mutual information exchange between both works: the time, manner and extent in which one preceded or influenced the other one. In this sense, the relationship between dictionaries and grammars assume the weight of policy coherence that is expected from them. In this article, starting from the study of the lemma cual/cuál (and its derivates), it has been possible to identify five different lexicographic writing (rules) and six different grammatical rules and it has been established (i) that until 1803, the work that most provides information is the dictionary and, thus, it exerts a certain scientific superiority over the grammar; (ii) that in the project that goes from 1803 to 1869, it could be said that there is real parity between the contents of both; and (iii) that from 1869, the dictionary probably falls behind, that is from when Linguistics (and Grammar) starts developing as a scientific discipline and thus the dictionnary concentrates its work in sematic decoding.
Keyword: Applied Linguistics; DRAE; GRAE; gramatització; gramatización; grammatization; Lexicografía; Lexicografia; Lexicografía en el ámbito hispánico; Lexicography; Lingüística; Lingüística Aplicada; Linguistics; pronombres; pronoms; pronouns; relatius; relatives; relativos
URL: https://doi.org/10.7203/qfilologia.15.3966
https://ojs.uv.es/index.php/qfilologia/article/view/3966
BASE
Hide details
20
La teoría lexicográfica de la Academia en los siglos XVIII y XIX a través de las Reglas
In: Quaderns de Filologia - Estudis Lingüístics; Vol. 15 (2010): LEXICOGRAFÍA EN EL ÁMBITO HISPÁNICO; 31-56 ; 2444-1449 ; 1135-416X (2014)
BASE
Show details

Page: 1 2 3

Catalogues
0
0
0
0
0
0
0
Bibliographies
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Linked Open Data catalogues
0
Online resources
0
0
0
0
Open access documents
41
0
0
0
0
© 2013 - 2024 Lin|gu|is|tik | Imprint | Privacy Policy | Datenschutzeinstellungen ändern